#2165 - Gran Recapte, crisi al Moianès i joves lectors

Context i estructura de l’episodi

Programa Eix 59 d’Ona Codinenca, informatiu local i comarcal de la zona de la C‑59 (Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui, Bigues i Riells del Fai i el Moianès). L’episodi combina actualitat social i econòmica amb una peça final de ràdio escolar feta pels alumnes de l’Escola Jaume Balmes.

1. Gran Recapte 2025: menys donacions i manca de voluntariat

Resultats generals i impacte al Vallès

• Les donacions del Gran Recapte 2025 baixen respecte al 2024 a tot Catalunya, tot i superar el milió de quilos d’aliments.

• El 2024 s’havien recollit 1,5 milions de quilos; enguany la xifra és inferior i al Vallès la caiguda és d’un 20%.

• L’edició es va fer divendres i dissabte en uns 2.000 supermercats de Catalunya.

"Tot i aconseguir superar el milió de quilos d'aliments recollits, el Banc dels Aliments estima que aquesta xifra ha baixat respecte a l'any passat."

Situació a Caldes de Montbui

• A Caldes es recullen 7.000 kg d’aliments i productes de neteja, que ja són al rebost solidari.

• Aquest rebost permetrà ajudar les famílies més necessitades del municipi.

• Entre dimarts i dimecres, els membres del rebost han fet:

- Triatge dels productes - Inventari i organització de les donacions - Preparació logística per fer arribar els lots a les famílies amb agilitat

Problema clau: falta de voluntariat

• Una de les grans febleses de l’edició 2025 és la manca de persones voluntàries.

• En la presentació al Vallès Oriental (30 d’octubre) faltaven 1.200 voluntaris.

• A Caldes finalment s’hi impliquen 110 voluntaris, entre els quals destaquen:

- Joves del Servei Comunitari Escolar - Estudiants de l’Institut Manolo Hugué - De l’Institut Escola de Caldes - De l’Escola Pia

• Aquest programa escolar es presenta com una bona eina per implicar els joves en la solidaritat i la vida comunitària.

El cas de la Fundació El Xiprer de Granollers

• La fundació El Xiprer és una de les entitats del Vallès que rep aliments del Gran Recapte.

• El seu president, Xavi Quincocés, explica al programa Territori 17 que:

- En el seu cas, les donacions han augmentat lleugerament. - Han rebut 1 o 2 banyeres més que l’any anterior. - Però l’esforç per aconseguir els mateixos aliments és molt més gran.

• El motiu principal del bon resultat és que el Xiprer disposa de molts voluntaris, cosa que facilita cobrir tots els punts de recollida als supermercats.

Canvi en el tipus d’aliments donats

• Es detecta un canvi en els productes que dona la ciutadania, sobretot amb l’oli:

- L’oli d’oliva, abans habitual, quasi no arriba. - S’ha substituït progressivament per olis més barats, com l’oli de gira-sol.

"Abans no li costava gens donar una botella d'oli, i l'oli era d'oliva. En aquests moments les botelles d'oli costen més que arribin... abans podies donar 3 litres en vés d'un."

• Això reflecteix l’augment de preu dels productes bàsics i com afecta la capacitat solidària de la població.

Crítica i demanda a les administracions

• Quincocés planteja la necessitat que les administracions assumeixin més responsabilitat i no deleguin tant en les entitats socials:

- Recorda que els serveis socials municipals deriven famílies a El Xiprer. - Considera lògic que hi hagi pressupost públic assignat a aquestes famílies.

"Seria lògic que els serveis socials destinessin un pressupost a les persones que ens deriven."

• Quan els ajuntaments no poden assumir aquest cost, s’acaba recorrent a entitats com El Xiprer, que cobreixen la necessitat tot i no disposar de pressupost específic.

• Malgrat tot, el Xiprer prioritza continuar ajudant per davant de les limitacions econòmiques.

Abast de l’ajuda i crida al voluntariat

• El Xiprer dona aliments a persones derivades per serveis socials de quatre municipis del Vallès.

• Amb el Gran Recapte, preveuen cobrir uns dos mesos d’ajudes per a 2.000 persones, que reben menjar cada tres setmanes.

• Quincocés acaba amb una crida explícita al voluntariat:

"És important que tots en els nostres pobles i ciutats fem voluntariat. En una institució o en una altra, és igual."

• Reivindica el voluntariat com a valor clau de la societat catalana, tot i que pugui semblar que “no està de moda”.

2. El Moianès, única comarca sense creixement econòmic el 2023

Dades generals de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA

• L’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA situa el Moianès com l’única comarca catalana que no creix el 2023.

• La comarca arrossega una tendència negativa des de 2020 i no ha recuperat la situació prèvia a la Covid‑19.

• El Valor Afegit Brut (VAB) comarcal del 2023 cau un –2,7%.

• Mirant el període 2020–2023, el balanç final és de –6,9% respecte al 2019, malgrat una millora puntual el 2021–2022 (augment mitjà del 4,2% en aquells anys).

Evolució per sectors econòmics

• Indústria:

- És un pilar clau del Moianès, aporta més del 38% del VAB. - El 2023 pateix una caiguda del 7%, que arrossega el conjunt de l’economia comarcal.

• Serveis:

- Representen més del 46% del VAB. - L’any 2023 creixen un 1,2%, insuficient per compensar la davallada industrial.

• Construcció:

- Pràcticament estancada, amb un creixement mínim del 0,2%.

• Sector primari:

- Registra la caiguda més forta, amb un –12,4% el 2023.

Impacte en l’ocupació i afiliació

• El 2023 es registra un retroces notable de l’afiliació a la Seguretat Social: –7,4%.

• La comarca compta amb 3.900 afiliats, xifra que:

- No ha pogut reabsorbir el xoc de la pandèmia. - Continua un 4,6% per sota de les dades del 2019.

Preocupació pel futur industrial i els polígons

• Al territori preocupa especialment la pèrdua de pes de la indústria i el risc de deslocalització d’empreses.

• Es cita l’editorial de la revista La Tosca, que:

- Reivindica la necessitat de regularitzar i millorar els polígons industrials del Moianès. - Adverteix que, si no es fa aquesta tasca, empreses locals poden marxar.

• Es posa com a exemple el cas de Casa Mas a Castellterçol, que ja ha marxat de la comarca, il·lustrant el risc real d’aquesta tendència.

3. Nou Club de Lectura Jove a Caldes de Montbui

Origen de la iniciativa

• A Caldes de Montbui neix el Club de Lectura Jove de la Biblioteca Municipal, amb el nom “Passo Catamboli”.

• El projecte sorgeix de la iniciativa de dues joves calderines, Aina Ferlo i Eva Guerrero, que:

- Trobaven a faltar un espai proper per parlar de llibres amb altres joves lectors. - No trobaven clubs de lectura que s’adeqüessin als seus interessos i a la franja d’edat a la zona.

"Seria guai poder fer alguna cosa per poder apropar la lectura... i a Caldes no n'hi havia, i a prop tampoc, o almenys del que a mi m'interessés."

• Presenten la proposta a la Biblioteca de Caldes, que l’accepta amb entusiasme i facilita molt el procés.

Funcionament del club

• Periodicitat:

- Una sessió al mes per comentar una lectura llegida durant el mes anterior.

• Dinàmica de cada trobada:

- Lectura prèvia d’un llibre. - Trobada presencial per debatre l’obra. - Presència d’una persona mediadora (ni l’Aina ni l’Eva) que: - Planteja preguntes i temes de debat. - Ajuda a estructurar la conversa, tot deixant espai a intervencions espontànies.

• Al final de cada sessió:

- Es reparteix el nou llibre. - Els participants tenen un mes per llegir-lo fins a la següent trobada.

Temàtica inicial: llibres prohibits

• El fil conductor de la primera etapa del club és la temàtica “Llibres prohibits”.

• Es tracta d’obres que han estat censurades, prohibides o vetades en algun moment o indret de la història pel seu contingut.

• Aquesta tria vol:

- Reflexionar sobre la censura i la llibertat d’expressió. - Presentar llibres amb fort component crític i social.

• Primera lectura: El conte de la serventa (The Handmaid’s Tale) de Margaret Atwood, una novel·la distòpica que aborda:

- El control sobre el cos i la llibertat de les dones. - Els règims autoritaris i el fonamentalisme religiós.

Suport de la Biblioteca i accés als llibres

• Estar integrat a la Biblioteca Municipal permet que:

- Els participants no hagin de comprar els llibres de cada mes. - Es puguin aconseguir els exemplars a través de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya.

• L’objectiu és que tothom pugui participar sense barreres econòmiques.

Franja d’edat i obertura

• El club es defineix com a Club de Lectura Jove, amb franja d’edat entre 18 i 30 anys.

• El motiu és cobrir un buit d’oferta d’activitats culturals per a joves adults a Caldes:

- Ja existeixen clubs de lectura per a gent més gran. - També hi ha propostes infantils. - Però faltava un espai específic per a 18–30 anys.

• Tot i el límit d’edat orientatiu, les impulsores remarquen que no seran estrictament excloents si algú el supera lleugerament.

"Ho vam tancar entre els 18 i els 30... però suposo que tampoc serem excloents, depèn de quin divendres."

Primera sessió

• La sessió inaugural és divendres (mateix divendres de la setmana del programa), a dos quarts de set de la tarda, a la Biblioteca de Caldes.

• Servirà per:

- Presentar el funcionament del club. - Donar el primer llibre als participants.

4. Ràdio a l’escola: secció dels alumnes de l’Escola Jaume Balmes

La part final del programa dona pas a la secció “Ràdio a l’escola”, feta pels alumnes de l’Escola Jaume Balmes de Sant Feliu de Codines. És un espai educatiu i participatiu on els nens i nenes practiquen expressió oral, treball en equip i comunicació.

4.1. Presentació i dita de la setmana

• L’Èric de 1r inicia la secció i recorda que estan a la segona setmana de novembre.

• Comparteix la dita popular de la setmana:

"Quan novembre ve, abrigat bé. És com fum, de mica en mica s'omple la pica, no perdis el teu torn."

• S’utilitza la dita per treballar la llengua i les expressions tradicionals.

4.2. Agenda d’activitats de l’escola

• La Carla i la Gènesis de 2n expliquen les activitats previstes:

• Dimarts 11:

- Els cursos de 3r, 4t, 5è i 6è van al Centre Cívic per veure l’espectacle Rux.

• Divendres 12:

- 4t visita la depuradora, treballant l’educació ambiental i el cicle de l’aigua. - 5è fa el taller “curumà” (activitat específica, probablement d’expressió artística o social). - 6è realitza tallers de sexualitat, per treballar educació afectivosexual i valors.

• Tanquen la secció anunciant que tornaran la setmana vinent amb nova informació.

4.3. Aniversaris de la setmana

• El Pau i el Guiu de 3r B feliciten els alumnes que fan anys:

- La Naira de 1r - La Mia Muñoz de 2n - La Fiona de 2n B - La Sofia de 3r - El Pau de 3r B - El Jan de 5è A - El Salim de 5è B - L’Isam de 6è A

• Remarquen l’ambient festiu i de comunitat escolar, desitjant "per molts anys" a tots i totes.

4.4. Cançó de la setmana: “Els teus somnis” (Sopa de Cabra)

• Es presenta la cançó de la setmana, que és “Els teus somnis” del grup Sopa de Cabra.

• Es contextualitza el grup com una banda molt coneguda de Girona, amb molts anys de trajectòria i gran pes en el rock català.

• El missatge de la cançó se centra en:

- No deixar mai de somiar. - Els somnis com a motor vital i brúixola que ens orienta cap als objectius.

"Els somnis són com un motor que ens fa avançar, com una brúixola que ens duu cap on volem anar."

• Es convida els infants a escoltar la cançó cada matí i a pensar en quin és el seu somni personal.

4.5. Dies internacionals de la setmana

• El Milan i la Júlia de 5è B expliquen diversos dies internacionals que cauen aquella setmana:

• 10 de novembre – Dia Mundial de la Ciència per la Pau

- Es destaca la importància de la ciència al servei de la convivència i la pau.

• 12 de novembre – Dia Mundial contra la Pneumònia

- Es menciona la pneumònia com una malaltia rellevant a nivell mundial.

• 13 de novembre – Dia Internacional de la Bondat

- Es proposa omplir l’escola de gestos amables.

• 14 de novembre – Dia Mundial de la Diabetis

- Es recorda una malaltia crònica que requereix prevenció i conscienciació.

• 11 de novembre – Dia Mundial de l’Origami

- S’explica que origami és una paraula japonesa que vol dir “doblegar paper”, coneguda aquí com a papiroflèxia.

• Tanquen amb una proposta pedagògica:

Omplir l’escola amb actes de pau i de bondat durant la setmana.

4.6. Paraula curiosa: “xibolat”

• En un espai de llengua i cultura, presenten una paraula antiga i curiosa: xibolat.

• Definició:

- Un xibolat és una paraula que serveix per identificar si algú pertany a un determinat grup de parlants. - És una mena de contrasenya lingüística.

• Origen històric:

- El primer xibolat conegut és la paraula “xibolat” mateixa, que vol dir blat en hebreu. - Després d’una batalla, es feia dir “xibolat” als soldats; segons com la pronunciaven, es podia saber a quin bàndol pertanyien.

• Referències a Catalunya:

- Expliquen una llegenda de la Guerra dels Segadors: - Es diu que els catalans feien dir “setze”, una paraula difícil de pronunciar per qui no era catalanoparlant. - Si algú no la deia bé, es podia detectar que no era del mateix bàndol.

• Altres exemples actuals:

- Esmenten xibolets de Mallorca, com Tlot, Saim o Joabert (il·lustrant diferències dialectals i identitàries). - Fins i tot hi ha frases senceres que es fan servir com a prova lingüística.

• Tanquen el segment amb una pregunta oberta als oients:

Coneixent alguns xibòlets, creieu que és una bona manera d’identificar com parla la gent?

• Anuncien que la setmana següent presentaran una altra paraula curiosa.

5. Cloenda del programa

• El presentador, Guillem Soler, acomiada el programa.

• Recorda que l’Eix 59 és una producció d’Ona Codinenca, emesa per:

- Ona Codinenca (Freqüència 107.5 FM, implícit en el context de l’emissora) - Ràdio Castellterçol - I també disponible com a Podcast de l’Ona a Spotify.

• Convida a seguir l’actualitat al moment a:

- El web d’Ona Codinenca - La pàgina de Facebook - Les xarxes socials d’Ona Codinenca i de l’Eix 59.

• Menciona l’equip de redacció:

- Jordi Givert - Roger Rams - Gemma Permanyer - I ell mateix, Guillem Soler, com a veu del programa.

• Agraeix l’audiència i dona cita per l’endemà.