Context i estructura de l’episodi Programa Eix 59 d’Ona Codinenca, informatiu local i comarcal de la zona de la C‑59 (Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui, Bigues i Riells del Fai i el Moianès). L’episodi combina actualitat social i econòmica amb una peça final de ràdio escolar feta pels alumnes de l’Escola Jaume Balmes. 1. Gran Recapte 2025: menys donacions i manca de voluntariat Resultats generals i impacte al Vallès • Les donacions del Gran Recapte 2025 baixen respecte al 2024 a tot Catalunya, tot i superar el milió de quilos d’aliments. • El 2024 s’havien recollit 1,5 milions de quilos; enguany la xifra és inferior i al Vallès la caiguda és d’un 20%. • L’edició es va fer divendres i dissabte en uns 2.000 supermercats de Catalunya. "Tot i aconseguir superar el milió de quilos d'aliments recollits, el Banc dels Aliments estima que aquesta xifra ha baixat respecte a l'any passat." Situació a Caldes de Montbui • A Caldes es recullen 7.000 kg d’aliments i productes de neteja, que ja són al rebost solidari. • Aquest rebost permetrà ajudar les famílies més necessitades del municipi. • Entre dimarts i dimecres, els membres del rebost han fet: - Triatge dels productes - Inventari i organització de les donacions - Preparació logística per fer arribar els lots a les famílies amb agilitat Problema clau: falta de voluntariat • Una de les grans febleses de l’edició 2025 és la manca de persones voluntàries. • En la presentació al Vallès Oriental (30 d’octubre) faltaven 1.200 voluntaris. • A Caldes finalment s’hi impliquen 110 voluntaris, entre els quals destaquen: - Joves del Servei Comunitari Escolar - Estudiants de l’Institut Manolo Hugué - De l’Institut Escola de Caldes - De l’Escola Pia • Aquest programa escolar es presenta com una bona eina per implicar els joves en la solidaritat i la vida comunitària. El cas de la Fundació El Xiprer de Granollers • La fundació El Xiprer és una de les entitats del Vallès que rep aliments del Gran Recapte. • El seu president, Xavi Quincocés, explica al programa Territori 17 que: - En el seu cas, les donacions han augmentat lleugerament. - Han rebut 1 o 2 banyeres més que l’any anterior. - Però l’esforç per aconseguir els mateixos aliments és molt més gran. • El motiu principal del bon resultat és que el Xiprer disposa de molts voluntaris, cosa que facilita cobrir tots els punts de recollida als supermercats. Canvi en el tipus d’aliments donats • Es detecta un canvi en els productes que dona la ciutadania, sobretot amb l’oli: - L’oli d’oliva, abans habitual, quasi no arriba. - S’ha substituït progressivament per olis més barats, com l’oli de gira-sol. "Abans no li costava gens donar una botella d'oli, i l'oli era d'oliva. En aquests moments les botelles d'oli costen més que arribin... abans podies donar 3 litres en vés d'un." • Això reflecteix l’augment de preu dels productes bàsics i com afecta la capacitat solidària de la població. Crítica i demanda a les administracions • Quincocés planteja la necessitat que les administracions assumeixin més responsabilitat i no deleguin tant en les entitats socials: - Recorda que els serveis socials municipals deriven famílies a El Xiprer. - Considera lògic que hi hagi pressupost públic assignat a aquestes famílies. "Seria lògic que els serveis socials destinessin un pressupost a les persones que ens deriven." • Quan els ajuntaments no poden assumir aquest cost, s’acaba recorrent a entitats com El Xiprer, que cobreixen la necessitat tot i no disposar de pressupost específic. • Malgrat tot, el Xiprer prioritza continuar ajudant per davant de les limitacions econòmiques. Abast de l’ajuda i crida al voluntariat • El Xiprer dona aliments a persones derivades per serveis socials de quatre municipis del Vallès. • Amb el Gran Recapte, preveuen cobrir uns dos mesos d’ajudes per a 2.000 persones, que reben menjar cada tres setmanes. • Quincocés acaba amb una crida explícita al voluntariat: "És important que tots en els nostres pobles i ciutats fem voluntariat. En una institució o en una altra, és igual." • Reivindica el voluntariat com a valor clau de la societat catalana, tot i que pugui semblar que “no està de moda”. 2. El Moianès, única comarca sense creixement econòmic el 2023 Dades generals de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA • L’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA situa el Moianès com l’única comarca catalana que no creix el 2023. • La comarca arrossega una tendència negativa des de 2020 i no ha recuperat la situació prèvia a la Covid‑19. • El Valor Afegit Brut (VAB) comarcal del 2023 cau un –2,7%. • Mirant el període 2020–2023, el balanç final és de –6,9% respecte al 2019, malgrat una millora puntual el 2021–2022 (augment mitjà del 4,2% en aquells anys). Evolució per sectors econòmics • Indústria: - És un pilar clau del Moianès, aporta més del 38% del VAB. - El 2023 pateix una caiguda del 7%, que arrossega el conjunt de l’economia comarcal. • Serveis: - Representen més del 46% del VAB. - L’any 2023 creixen un 1,2%, insuficient per compensar la davallada industrial. • Construcció: - Pràcticament estancada, amb un creixement mínim del 0,2%. • Sector primari: - Registra la caiguda més forta, amb un –12,4% el 2023. Impacte en l’ocupació i afiliació • El 2023 es registra un retroces notable de l’afiliació a la Seguretat Social: –7,4%. • La comarca compta amb 3.900 afiliats, xifra que: - No ha pogut reabsorbir el xoc de la pandèmia. - Continua un 4,6% per sota de les dades del 2019. Preocupació pel futur industrial i els polígons • Al territori preocupa especialment la pèrdua de pes de la indústria i el risc de deslocalització d’empreses. • Es cita l’editorial de la revista La Tosca, que: - Reivindica la necessitat de regularitzar i millorar els polígons industrials del Moianès. - Adverteix que, si no es fa aquesta tasca, empreses locals poden marxar. • Es posa com a exemple el cas de Casa Mas a Castellterçol, que ja ha marxat de la comarca, il·lustrant el risc real d’aquesta tendència. 3. Nou Club de Lectura Jove a Caldes de Montbui Origen de la iniciativa • A Caldes de Montbui neix el Club de Lectura Jove de la Biblioteca Municipal, amb el nom “Passo Catamboli”. • El projecte sorgeix de la iniciativa de dues joves calderines, Aina Ferlo i Eva Guerrero, que: - Trobaven a faltar un espai proper per parlar de llibres amb altres joves lectors. - No trobaven clubs de lectura que s’adeqüessin als seus interessos i a la franja d’edat a la zona. "Seria guai poder fer alguna cosa per poder apropar la lectura... i a Caldes no n'hi havia, i a prop tampoc, o almenys del que a mi m'interessés." • Presenten la proposta a la Biblioteca de Caldes, que l’accepta amb entusiasme i facilita molt el procés. Funcionament del club • Periodicitat: - Una sessió al mes per comentar una lectura llegida durant el mes anterior. • Dinàmica de cada trobada: - Lectura prèvia d’un llibre. - Trobada presencial per debatre l’obra. - Presència d’una persona mediadora (ni l’Aina ni l’Eva) que: - Planteja preguntes i temes de debat. - Ajuda a estructurar la conversa, tot deixant espai a intervencions espontànies. • Al final de cada sessió: - Es reparteix el nou llibre. - Els participants tenen un mes per llegir-lo fins a la següent trobada. Temàtica inicial: llibres prohibits • El fil conductor de la primera etapa del club és la temàtica “Llibres prohibits”. • Es tracta d’obres que han estat censurades, prohibides o vetades en algun moment o indret de la història pel seu contingut. • Aquesta tria vol: - Reflexionar sobre la censura i la llibertat d’expressió. - Presentar llibres amb fort component crític i social. • Primera lectura: El conte de la serventa (The Handmaid’s Tale) de Margaret Atwood, una novel·la distòpica que aborda: - El control sobre el cos i la llibertat de les dones. - Els règims autoritaris i el fonamentalisme religiós. Suport de la Biblioteca i accés als llibres • Estar integrat a la Biblioteca Municipal permet que: - Els participants no hagin de comprar els llibres de cada mes. - Es puguin aconseguir els exemplars a través de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya. • L’objectiu és que tothom pugui participar sense barreres econòmiques. Franja d’edat i obertura • El club es defineix com a Club de Lectura Jove, amb franja d’edat entre 18 i 30 anys. • El motiu és cobrir un buit d’oferta d’activitats culturals per a joves adults a Caldes: - Ja existeixen clubs de lectura per a gent més gran. - També hi ha propostes infantils. - Però faltava un espai específic per a 18–30 anys. • Tot i el límit d’edat orientatiu, les impulsores remarquen que no seran estrictament excloents si algú el supera lleugerament. "Ho vam tancar entre els 18 i els 30... però suposo que tampoc serem excloents, depèn de quin divendres." Primera sessió • La sessió inaugural és divendres (mateix divendres de la setmana del programa), a dos quarts de set de la tarda, a la Biblioteca de Caldes. • Servirà per: - Presentar el funcionament del club. - Donar el primer llibre als participants. 4. Ràdio a l’escola: secció dels alumnes de l’Escola Jaume Balmes La part final del programa dona pas a la secció “Ràdio a l’escola”, feta pels alumnes de l’Escola Jaume Balmes de Sant Feliu de Codines. És un espai educatiu i participatiu on els nens i nenes practiquen expressió oral, treball en equip i comunicació. 4.1. Presentació i dita de la setmana • L’Èric de 1r inicia la secció i recorda que estan a la segona setmana de novembre. • Comparteix la dita popular de la setmana: "Quan novembre ve, abrigat bé. És com fum, de mica en mica s'omple la pica, no perdis el teu torn." • S’utilitza la dita per treballar la llengua i les expressions tradicionals. 4.2. Agenda d’activitats de l’escola • La Carla i la Gènesis de 2n expliquen les activitats previstes: • Dimarts 11: - Els cursos de 3r, 4t, 5è i 6è van al Centre Cívic per veure l’espectacle Rux. • Divendres 12: - 4t visita la depuradora, treballant l’educació ambiental i el cicle de l’aigua. - 5è fa el taller “curumà” (activitat específica, probablement d’expressió artística o social). - 6è realitza tallers de sexualitat, per treballar educació afectivosexual i valors. • Tanquen la secció anunciant que tornaran la setmana vinent amb nova informació. 4.3. Aniversaris de la setmana • El Pau i el Guiu de 3r B feliciten els alumnes que fan anys: - La Naira de 1r - La Mia Muñoz de 2n - La Fiona de 2n B - La Sofia de 3r - El Pau de 3r B - El Jan de 5è A - El Salim de 5è B - L’Isam de 6è A • Remarquen l’ambient festiu i de comunitat escolar, desitjant "per molts anys" a tots i totes. 4.4. Cançó de la setmana: “Els teus somnis” (Sopa de Cabra) • Es presenta la cançó de la setmana, que és “Els teus somnis” del grup Sopa de Cabra. • Es contextualitza el grup com una banda molt coneguda de Girona, amb molts anys de trajectòria i gran pes en el rock català. • El missatge de la cançó se centra en: - No deixar mai de somiar. - Els somnis com a motor vital i brúixola que ens orienta cap als objectius. "Els somnis són com un motor que ens fa avançar, com una brúixola que ens duu cap on volem anar." • Es convida els infants a escoltar la cançó cada matí i a pensar en quin és el seu somni personal. 4.5. Dies internacionals de la setmana • El Milan i la Júlia de 5è B expliquen diversos dies internacionals que cauen aquella setmana: • 10 de novembre – Dia Mundial de la Ciència per la Pau - Es destaca la importància de la ciència al servei de la convivència i la pau. • 12 de novembre – Dia Mundial contra la Pneumònia - Es menciona la pneumònia com una malaltia rellevant a nivell mundial. • 13 de novembre – Dia Internacional de la Bondat - Es proposa omplir l’escola de gestos amables. • 14 de novembre – Dia Mundial de la Diabetis - Es recorda una malaltia crònica que requereix prevenció i conscienciació. • 11 de novembre – Dia Mundial de l’Origami - S’explica que origami és una paraula japonesa que vol dir “doblegar paper”, coneguda aquí com a papiroflèxia. • Tanquen amb una proposta pedagògica: Omplir l’escola amb actes de pau i de bondat durant la setmana. 4.6. Paraula curiosa: “xibolat” • En un espai de llengua i cultura, presenten una paraula antiga i curiosa: xibolat. • Definició: - Un xibolat és una paraula que serveix per identificar si algú pertany a un determinat grup de parlants. - És una mena de contrasenya lingüística. • Origen històric: - El primer xibolat conegut és la paraula “xibolat” mateixa, que vol dir blat en hebreu. - Després d’una batalla, es feia dir “xibolat” als soldats; segons com la pronunciaven, es podia saber a quin bàndol pertanyien. • Referències a Catalunya: - Expliquen una llegenda de la Guerra dels Segadors: - Es diu que els catalans feien dir “setze”, una paraula difícil de pronunciar per qui no era catalanoparlant. - Si algú no la deia bé, es podia detectar que no era del mateix bàndol. • Altres exemples actuals: - Esmenten xibolets de Mallorca, com Tlot, Saim o Joabert (il·lustrant diferències dialectals i identitàries). - Fins i tot hi ha frases senceres que es fan servir com a prova lingüística. • Tanquen el segment amb una pregunta oberta als oients: Coneixent alguns xibòlets, creieu que és una bona manera d’identificar com parla la gent? • Anuncien que la setmana següent presentaran una altra paraula curiosa. 5. Cloenda del programa • El presentador, Guillem Soler, acomiada el programa. • Recorda que l’Eix 59 és una producció d’Ona Codinenca, emesa per: - Ona Codinenca (Freqüència 107.5 FM, implícit en el context de l’emissora) - Ràdio Castellterçol - I també disponible com a Podcast de l’Ona a Spotify. • Convida a seguir l’actualitat al moment a: - El web d’Ona Codinenca - La pàgina de Facebook - Les xarxes socials d’Ona Codinenca i de l’Eix 59. • Menciona l’equip de redacció: - Jordi Givert - Roger Rams - Gemma Permanyer - I ell mateix, Guillem Soler, com a veu del programa. • Agraeix l’audiència i dona cita per l’endemà.